Aquest cop la viqui és força difícil d'entendre, per dir-ho de forma educada, així que a dzoom.org trobem...
Señal es toda información significativa para construir un mensaje. Ruído es cualquier otro dato que acompañe a la señal dificultando su transmisión, almacenamiento y comprensión
En las cámaras digitales, el sensor o CCD
es el chip encargado de la captura de la imagen. Está compuesto por una
malla de miles de celdas fotosensibles en las que se recibe la imagen
formada por el lente.
Cada una de esas celdas genera una corriente eléctrica en presencia de la luz.
Esa corriente eléctrica será luego convertida en datos numéricos que se
almacenarán en forma digital binaria en la memoria de la cámara dando
origen a un píxel.
Cada una de esas celdas genera una cantidad
más o menos fija de corriente eléctrica (y por lo tanto de datos) al
azar, aún en ausencia de la luz y en relación a la temperatura.
La sensibilidad de cada uno de los elementos del sensor es fija, con un valor aproximado equivalente a 100 ISO. Los índices ISO superiores que nos ofrece la cámara digital se logran no por un incremento en la sensibilidad de los elementos captores, sino por una amplificación posterior de la señal que estos emiten.
Como
estos elementos tienen una emisión de señal de base mas o menos fija,
al capturar una señal lumínica débil y amplificarla, estamos amplificando también una buena porción de la emisión de datos aleatoria del chip, con lo que se mezclará una cantidad de señal aleatoria sin contenido a la señal correspondiente a la imagen.
He trobat una bona comparació: un arxiu d'àudio, el reprodueixes a volum normal i se sent bé. Si augmntes el volum, comences a sentir sons que primer no havies distingit, que et molesten, soroll. Doncs és el mateix, si puges l'ISO se sent més fort, es capta més llum, però se sent més fort tot, el que no vols sentir també. És a dir, veus la foto més clara, però també veus el soroll que no vols veure.
Per tant, com més baixa, millor.
En exterior: 100-200
En interior o un dia ennuvolat: 800
dimarts, 6 de novembre del 2012
Velocitat d'obturació i moviment
Segons la viqui...
Un obturador és un mecanisme d'una càmera de fotos que regula el temps durant el qual la llum és recollida pel sensor.
En una càmera digital l'obturador és de cortineta (obturador que està just davant el pla de la pel·lícula).
Una cortineta de làmines metàl·liques finíssimes es desplaça en ser accionat, i una segona cortineta tanca el pas de la llum un moment després. En els moderns obturadors electrònics, són normals velocitats d'1/8000 de segon, o fins i tot més ràpides.
La velocitat d'obturació s'indica a la càmara amb 2", 1", 0.5" per indicar segons i per valors més petits (més ràpids) en fraccions, sent 8 el valor a la càmara per indicar 1/8 de segon, 15 per indicar 1/15, etc.
Hi ha també l'opció "bulb", que manté l'obturador obert mentre es prem el botó de disparar i es tanca en alliberar-lo.
Augmentar o disminuir el temps d'obertura afecta sobre la quantiat de llum que deixem passar cap al sensor, i afecta també sobre la sensació de moviment de la fotografia resultant.
Si estem fotografiant objectes en moviment, a grans velocitats el moviment sortirà congelat, mentre que si triem velocitats més lentes es veurà com l'objecte s'ha desplaçat durant la fotografia i per tant no es veurà nítid.
Velocitats aconsellades...
sense trípode, a partir de 1/60 (velocitats més lentes faran que es noti el moviment del cos en subjectar la càmara).
a un grup de persones, a partir de 1/125, per evitar que es vegi si es mouen lleugerament.
a una persona corrent, 1/500 si volem que es vegi quieta.
a un cotxe, 1/1000
a un cotxe de F1, 1/2000 i tindrem les rodes en moviment (donarà sensació que el cotxe es mou, tot i que es vegi perfectament definit).
a un carrer, de nit, amb cotxes circulant, si volem captar el rastre de llum que deixen, 2"
al cel, per captar el moviment de les estrelles, hores
Un obturador és un mecanisme d'una càmera de fotos que regula el temps durant el qual la llum és recollida pel sensor.
En una càmera digital l'obturador és de cortineta (obturador que està just davant el pla de la pel·lícula).
Una cortineta de làmines metàl·liques finíssimes es desplaça en ser accionat, i una segona cortineta tanca el pas de la llum un moment després. En els moderns obturadors electrònics, són normals velocitats d'1/8000 de segon, o fins i tot més ràpides.
La velocitat d'obturació s'indica a la càmara amb 2", 1", 0.5" per indicar segons i per valors més petits (més ràpids) en fraccions, sent 8 el valor a la càmara per indicar 1/8 de segon, 15 per indicar 1/15, etc.
Hi ha també l'opció "bulb", que manté l'obturador obert mentre es prem el botó de disparar i es tanca en alliberar-lo.
Augmentar o disminuir el temps d'obertura afecta sobre la quantiat de llum que deixem passar cap al sensor, i afecta també sobre la sensació de moviment de la fotografia resultant.
Si estem fotografiant objectes en moviment, a grans velocitats el moviment sortirà congelat, mentre que si triem velocitats més lentes es veurà com l'objecte s'ha desplaçat durant la fotografia i per tant no es veurà nítid.
Velocitats aconsellades...
sense trípode, a partir de 1/60 (velocitats més lentes faran que es noti el moviment del cos en subjectar la càmara).
a un grup de persones, a partir de 1/125, per evitar que es vegi si es mouen lleugerament.
a una persona corrent, 1/500 si volem que es vegi quieta.
a un cotxe, 1/1000
a un cotxe de F1, 1/2000 i tindrem les rodes en moviment (donarà sensació que el cotxe es mou, tot i que es vegi perfectament definit).
a un carrer, de nit, amb cotxes circulant, si volem captar el rastre de llum que deixen, 2"
al cel, per captar el moviment de les estrelles, hores
Diafragma i profunditat de camp
Segons la viqui...
El diafragma és l'estrenyiment variable per mitjà d'un sistema de làmines fines que, situat entre les lents de l'objectiu, permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera. Sol ser un disc o sistema d'aletes disposa l'objectiu d'una càmera de manera que restringeix el pas de la llum, generalment de forma ajustable. Les progressives variacions d'obertura del diafragma s'especifiquen mitjançant el nombre f, que és la relació entre la longitud focal i el diàmetre d'obertura efectiu.
Totes les òptiques indiquen el valor de màxima obertura del diafragma (la f més petita). També hi ha un valor d'obertura mínima, però ens interessa menys, ja que la màxima obertura és la que ens permet treballar en condicions de poca llum. Com millor sigui l'òptica menor serà la f límit.
No ens emboliquem amb els petits i grans... màxima obertura = mínim número f.
Obrir i tancar el diafragma afecta sobre la quantiat de llum que deixem passar cap al sensor, i afecta també en la profunditat de camp.
La profunditat de camp és la distància des de la càmara a la que es troben els objectes fotografiats que surten enfocats a l'imatge. Pot ser, per exemple, només el pla que es troba en el punt on enfoquem, o des d'un metre abans del pla fins un metre després, o tots els objectes que apareixen a l'imatge, siguin a la distància que siguin.
Si tenim el diafragma obert (f5.6), tindrem poca profunditat de camp.
Si tenim el diafragma tancat (f16), tindrem molta profunditat de camp.
Això és degut a la col·limació de la llum. La llum és col·limada si els raigs van en paral·lel (és el que passa a les càmeres, ja que la llum passa per lents concaves). Els raigs de llum que passen per una obertura petita (diafragma tancat) estan més alineats que en una obertura gran (diafragma obert) i això es tradueix en major nitidesa a distàncies més allunyades del punt focal (major profunditat de camp).
El diafragma és l'estrenyiment variable per mitjà d'un sistema de làmines fines que, situat entre les lents de l'objectiu, permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera. Sol ser un disc o sistema d'aletes disposa l'objectiu d'una càmera de manera que restringeix el pas de la llum, generalment de forma ajustable. Les progressives variacions d'obertura del diafragma s'especifiquen mitjançant el nombre f, que és la relació entre la longitud focal i el diàmetre d'obertura efectiu.
Totes les òptiques indiquen el valor de màxima obertura del diafragma (la f més petita). També hi ha un valor d'obertura mínima, però ens interessa menys, ja que la màxima obertura és la que ens permet treballar en condicions de poca llum. Com millor sigui l'òptica menor serà la f límit.
No ens emboliquem amb els petits i grans... màxima obertura = mínim número f.
Obrir i tancar el diafragma afecta sobre la quantiat de llum que deixem passar cap al sensor, i afecta també en la profunditat de camp.
La profunditat de camp és la distància des de la càmara a la que es troben els objectes fotografiats que surten enfocats a l'imatge. Pot ser, per exemple, només el pla que es troba en el punt on enfoquem, o des d'un metre abans del pla fins un metre després, o tots els objectes que apareixen a l'imatge, siguin a la distància que siguin.
Si tenim el diafragma obert (f5.6), tindrem poca profunditat de camp.
Si tenim el diafragma tancat (f16), tindrem molta profunditat de camp.
Això és degut a la col·limació de la llum. La llum és col·limada si els raigs van en paral·lel (és el que passa a les càmeres, ja que la llum passa per lents concaves). Els raigs de llum que passen per una obertura petita (diafragma tancat) estan més alineats que en una obertura gran (diafragma obert) i això es tradueix en major nitidesa a distàncies més allunyades del punt focal (major profunditat de camp).
divendres, 2 de novembre del 2012
Escala base
Diafragma, velocitat d'obturació i ISO
Cada un té la seva escala. En ella, un pas és sempre el doble que l'anterior. És a dir, si obrim el diafragma un pas, estarem deixant passar el doble de llum. Si augmentem la velocitat un pas, estarem tancant l'obturador en la meitat del temps. Les càmares permeten treballar en terços d'aquests passos, de manera que tenim valors intermedis per poder ser més precisos a l'hora de decidir quanta llum volem que arribi al sensor.
Diafragma (número f)
De molt obert a molt tancat...
2 - 2.8 - 4 - 5.6 - 8 - 11 - 16 - 22 - 32
Velocitat d'obturació
De molta a poca estona obert
1" - 1/2 - 1/4 - 1/8 - 1/15 - 1/30 - 1/60 - 1/125 - 1/250 - 1/500 - 1/1000 - 1/2000 - 1/4000
ISO
De poc a molt sensible
100 - 200 - 400 - 800 - 1600 - 3200
Una ISO alta ens dóna molta sensibilitat, permeten fotografies en llocs foscos, però en contrapartida produeix més "soroll", és a dir, és tan sensible que capta les partícules en suspensió a l'aire.
Cada un té la seva escala. En ella, un pas és sempre el doble que l'anterior. És a dir, si obrim el diafragma un pas, estarem deixant passar el doble de llum. Si augmentem la velocitat un pas, estarem tancant l'obturador en la meitat del temps. Les càmares permeten treballar en terços d'aquests passos, de manera que tenim valors intermedis per poder ser més precisos a l'hora de decidir quanta llum volem que arribi al sensor.
Diafragma (número f)
De molt obert a molt tancat...
2 - 2.8 - 4 - 5.6 - 8 - 11 - 16 - 22 - 32
Velocitat d'obturació
De molta a poca estona obert
1" - 1/2 - 1/4 - 1/8 - 1/15 - 1/30 - 1/60 - 1/125 - 1/250 - 1/500 - 1/1000 - 1/2000 - 1/4000
ISO
De poc a molt sensible
100 - 200 - 400 - 800 - 1600 - 3200
Una ISO alta ens dóna molta sensibilitat, permeten fotografies en llocs foscos, però en contrapartida produeix més "soroll", és a dir, és tan sensible que capta les partícules en suspensió a l'aire.
Introducció
Tipus de càmares
Parts de la càmara
- Automàtiques: El millor que tenen són les dimensions, és fàcil portar-ne una sempre a sobre. Actualment els mòbils estan desplaçant-les.
- Compacta: Permet opcions manuals o semi-automàtiques, l'òptica no és intercanviable però sí de millor qualitat que ens les automàtiques (el sensor és més gran i bo)
- DSLR (sigles de Digital Single Lens Reflex): S'anomena reflex perquè un joc de miralls a l'interior de la càmara reflexa l'imatge de l'òptica al visor... és a dir, en les altres càmares hi ha un forat pel que mirem cap al que volem fotografiar, però no és exactament el que sortirà a la foto (quants dits fotografiats tapant l'objectiu sense adonar-nos-en!).
Parts de la càmara
- Cos
- Sensor: Element que capta la llum (equivalent al rodet en fotografia analògica). S'ha de protegir sempre, ja que una mica de pols farà que totes les fotografies surtin malament. Si s'embruta s'ha de netejar però... no intenten hacerlo en sus casas... porteu la càmara a un especialista (allò que diem de "a la casa"). Consell: per canviar l'objectiu, feu-ho amb la càmara apuntant cap a terra, per evitar que s'hi dipositi pols de l'aire. Si la càmara té l'opció d'auto-neteja, activeu-la.
- Pla focal: Ubicació del sensor.
- Obturador: Sistema de cortines, una per obrir i una per tancar. El temps que passa entre que una obre i l'altra tanca, és la velocitat d'obturació.
- Objectiu
- Lents: Cada objectiu en té vàries, que es desplacen en el cas d'objectius mòbils.
- Sistema d'enfoc: Desplaça el centre òptic per tal que les lents enfoquin el pla focal.
- Diafragma: Anell amb les cortinetes que obren i tanquen. Es pot obrir i tancar l'anella per controlar la quantitat de llum que volem deixar passar.
- M - Manual: Controlem totes les variables
- auto - Automàtic: La càmara fixa totes les variables
- P - Programes: La càmara fixa les variables en funció del que li indiquem en modes pre-gravats.
- S - Velocitat (S=Speed): Indiquem la velocitat que volem i la càmara calcula l'obertura adequada.
- A - Diafragma (A=Aperture): Indiquem l'obertura del diafragma que volem i la càmara calcula la velocitat d'obturació adequada.
La prèvia
Per qüestions personals que no vénen al cas, em regalo una càmara reflex i em dedico un temps a descarregar manuals i cursos d'internet. Quan es tornen repetitius i avorrits, m'apunto a un curs presencial. L'objectiu d'aquest blog és recopilar tots els apunts i notes del curs així com tot el que em passi pel cap relacionat amb la fotografia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)